Llibres i escrits

“Raimon conté una força capaç de mobilitzar les adormides energies d’una gran part de la nostra joventut.”

José Luis L. ArangurenFilòsof i assagista

“Raimon canta com cantarien els huracans, si els huracans cantessin.”

Eduardo GaleanoEscriptor

“No sabria ni podria fer talls per dividir tot en un, per exemple, un Raimon creatiu —creació pròpia de lletres o poemes—, un altre de divulgador de poesia aliena —d’Ausiàs March a Espriu—, un altre de polític —de Diguem no a País Basc—, etc. En el cas de Raimon la “creació” passa per la paraula, per la música i per la interpretació.”

Josep Maria CastelletEscriptor, crític literari i editor

“[...] Cançons vives, que escoltem amb un vas de vi a la mà, i que veiem, igual que alguna vegada, a la caiguda de la tarda o a l’albada, podem veure el vent lliure que ve del mar. Aquestes cançons de Raimon formen ja part de la meva memòria espiritual.”

Álvaro CunqueiroEscriptor

“Raimon va fer, com el seu compatriota sant Vicent Ferrer, un miracle que tothom va escoltar i entendre, i jo estic convençut que va convertir molta gent de poca fe.”

Josep Maria EspinàsEscriptor

“És possible que per a alguns la imatge política de Raimon hagi deixat fora de focus la inqüestionable realitat de la seva poesia. De manera semblant, tal vegada la bellesa i l’eficàcia de les paraules solen relegar a un segon terme una música plena de validesa i d’intuïcions, una música interessant i admirable.”

Enric GispertMusicòleg

“Les cançons de Raimon sobre poetes medievals catalans són comparables a les de Georges Brassens sobre François Villon, en les quals la melodia del cant no esborra la poesia.”

Martí de RiquerEscriptor i medievalista

“Raimon, un fenomen complexíssim. Raimon anticonvencional, inquietador, insòlit, exemplar. Raimon, un “clàssic”? Per la seva realitat ètica, sí. Per l’excel·lència i per la més que probable perdurabilitat del seu art també. En el sentit de “normatiu”? Jo crec que no, perquè és inimitable i no repetible.”

Salvador EspriuPoeta

“En la seva esfera, i en la nostra, Raimon és un “clàssic”, ha esdevingut un “clàssic”. L’adjectiu sembla exagerat? Personalment, no crec que ho sigui. Un “clàssic” viu, afortunadament.”

Joan FusterEscriptor i assagista

“Així, la suma de les cançons constitueix una prodigiosa reflexió sobre l’home i la seva condició, que, tot passant per la crispació revolucionària, va de la recerca metafísica a la confessió intimista, plena dels sentiments de solitud i de nostàlgia.”

Joaquim MolasEscriptor, filòleg i crític literari

“Raimon, com que ell mateix és poeta, no modifica les paraules de la cançó. És a dir, Raimon és molt fidel amb els versos propis i els dels altres poetes.”

Makoto OokaPoeta

“Raimon ha arribat a tocar el cor de la gent a través d’una expressió directa.”

Joan MiróPintor, escultor, gravador i ceramista

“La conversa, el tarannà, l’estil de l’home, del poeta i del cantaire em van convèncer. El seu èxit em semblava ben legítim. M’adonava que Raimon venia a ésser avui, per al nostre país, una criatura providencial. Podria omplir provisòriament tantes coses ara arraconades per força, emplenar tantes llacunes en el camp més vast i més obert —i més desatès— de la nostra comunitat...”

Joan Oliver / Pere QuartPoeta i dramaturg

“Ja des de fa molts anys les cançons de Raimon són una mena d’autobiografia col·lectiva. I col·lectiva no solament de l’“avantguarda” d’un auditori, sinó també i principalment d’un gran “cos”. Proves màximament eloqüents: Amb tots els petits vicis, Quan creus que ja s’acaba, Cançó de la mare.”

Manuel SacristánFilòsof i assagista

“(...) Raimon, que sembla haver nascut amb el do de l’expressivitat esquemàtica, realitat que no pot obtenir seguint la facilitat i l’abandó, sinó mantenint desperts, lúcids i deliberatius tots els sentits i tots els estats interiors i que és inimaginable sense una força de manifestació complicada però congènita, ha aconseguit, en el camí de la poesia que porta a cap, grans i magnífics efectes.
En l’actualitat Raimon és una de les claus de la sensibilitat popular del país, sobretot del món que puja. És el seu gran poeta —és un gran poeta.”

Josep PlaEscriptor

“En deu minuts, l’home Raimon, la calor, el cor, i la intel·ligència d’aquest desconegut, que és realment algú, han travessat el mirall, complert el miracle, superat i esborrat els obstacles de la llengua, de la distància, del desconegut. El públic francès veu que amb aquest estranger té quelcom en comú, i que, com Rutebeuf i el primer Bob Dylan, com Leadbelly i el sicilià Salvatore Buttita, com Atahualpa Yupanqui i Ernst Busch, Raimon, el jove català, és un dels nostres.”

Claude RoyPoeta i assagista

“... Admirat per la força poètica i la modernitat estilística, apreciat per les qualitats vocals i musicals i per la capacitat instintiva per instaurar un diàleg franc i sincer amb el públic.”

Giuseppe TavaniFilòleg i traductor

“Raimon era l’estendart, la figura visible, l’home proa de la cançó cívica.”

Jorge SemprúnEscriptor, intel·lectual i polític

“Aquí tenim les cançons d’un dels més grans cantants i autors de l’Espanya moderna... Encara que la majoria de nosaltres només pot entendre les seves paraules gràcies a la traducció, tots podem sentir la intensitat de la seva convicció a través de la seva veu, la seva música. Tots podem aprendre d’ell, i podem traduir les seves experiències per passar-les als altres, en aquest país tan ample.”

Pete SeegerCantant folk i activista social

“(...) En Raimon no ha estat ni és només un lúcid instrument polític. Hi ha en ell un creador de llenguatge, un elaborar de propostes de comunicació que afecten la totalitat de l’ésser humà com a receptor d’idees, sentiments i sensacions.
Recordo la primera audició d’Al vent, l’any 1963... Hi sonava una proposta de joveníssima autenticitat que el temps ha aconseguit ratificar, tant la joventut com l’autenticitat, perquè Raimon, com els grans creadors, atura el temps en el moment en què aporta alguna cosa que tindrà sentit més enllà de la biologia i la història.”

Manuel Vázquez MontalbánEscriptor

“El veig cada estiu al penya-segat de “La Nau”. Volen per baix els cormorans cap a la llum del cap de Moraira, que és malva. Hi ha una brisa de pins. Estem davant d’un vi i un formatge parmesà. Raimon fins i tot té intacta la capacitat de còlera o d’ironia que ell resol amb sonores riallades. Però de la seua integritat i desencant continuen naixent ara els mateixos acords íntims que no van aconseguir obrir-se camí enmig de la lluita política i que s’estan imposant en un públic, en un món que està entre les potes dels cavalls. Aquest segon front dóna l’autèntic perfil de Raimon.”

Manuel VicentEscriptor